 En els moments de debilitat de la demanda, com els actuals, existeix la temptació de jugar-s'ho tot a una carta i lluitar per ser sempre el més barat, De la inutilitat d'aquesta tàctica no és necessari insistir, tractar les nostres habitacions com simple mercaderia ens condueix a una espiral descendent de preus.
L'afirmació anterior no ens ha de confondre, és fals el dilema: baixar o mantenir preus. Clar que la tendència actual del mercat ens obliga a ajustar els nostres preus, però allò que no podem fer és abandonar la nostra estratègia i uniformitzar el mercat, passant a tractar a tots els clients per un igual. Als hotels que no treballen amb previsions de demanda només els queda aquest camí, però és el camí de la desesperació. El nostre consell és ajustar preus, és clar que sí!, no fer-ho només manifesta vanitat i poc coneixement del mercat. Però l'ajust s'ha de fer sense uniformitzar, aprofundint en la segmentació, aplicant a cada segment allò que necessita, considerant la diferent elasticitat de la demanda de cada segment. | |
