Oportunitats que ens duu la crisi

.

Quan les aigües eren tranquil·les, quan no hi havia problemes, quan no calia prendre decisions, quan no calia pensar, quan les coses sortien bé sense esforç, ... quan estàvem a la cresta de l’onada, ... allò sí que era vida! Ara, de sobte, sembla que tot canviï, tot és incert, tot requereix esforç, s’han de prendre decisions, res és segur, no sabem si nedem per avançar o simplement per mantenir-nos a flor d’aigua.

El professor Torrecillas ens ha explicat què està passant. Està caient la construcció i l’automoció, aquests són dos dels sectors més importants per a l’economia espanyola, i cauen per un tema de finançament. Si vols comprar una casa o un cotxe, excepte la gent súper-rica, el que fas és anar a demanar un crèdit perquè t’ho paguin, per tant tots aquells sectors que requereixen gran finançament, no el finançament de la targeta de crèdit, sinó aquell que cal anar a parlar amb el director del banc varies vegades, mirar dos o tres opcions, no el petit crèdit al consum de 1.000€, aquests sectors cauen perquè el banc diu: parlem-ne, perquè el banc allarga la decisió, perquè demana més avals que abans.

Què caiguin aquests dos sectors significa que cau tota l’economia en general? Són dos grans sectors motor fins ara del creixement del PIB, per tant cau l’economia? No, no és així. Què passarà, doncs? Que els ciutadans com que no es poden comprar el cotxe o la casa ara es tornaran estalviadors de cop? No, no estalviaran més, el que passarà és que aquests diners se n’aniran cap a altres sectors de l’economia. I els altres sectors de l’economia el que han de fer és pensar que tots aquests diners que anaven cap a immobiliària i cotxes, ara la gent els tindrà a la butxaca, per tant gastaran més en el que jo ofereixo.

Per tant, altres negocis ... tenen una oportunitat. Per què? Perquè la gent no estarà ofegada pagant més i més crèdits, perquè no n’hi donaran, i aquests diners que tenen en líquid el gastaran en altres coses. Això és, es produeix un traspàs de renta d’una butxaca que era hipoteca a la butxaca despeses més habituals. Un missatge d’optimisme? No, un missatge d’oportunitat per a qui l’aprofiti.

I això repercuteix a les empreses, sempre i quan no siguin automòbil i immobiliària, o proveïdors d’aquests. Sempre que l'empresa no necessiti de finançament per al seu capital circulant. I sempre i quan hagin fet els deures o els facin ara a marxes forçades.

Durant la crisi del 29, els germans Marx van perdre fins i tot la camisa: ho havien invertit tot a la borsa, com la resta del país. Necessitaven diners per seguir treballant, menjant, pagant factures... i Chico va anar a veure un mafiós. El gàngster li va deixar una pila de diners, sense fer-se pregar, i Chico li va preguntar: “Com ho sap, que li tornarem els diners? Tot està fatal...”. el mafiós, home de món, va respondre-li: “Precisament quan tot va malament, la gent gasta el poc que té en oblidar els seus mals. Vosaltres sou bons, en això!”.

La gent pensa, crisi... ens haurem d’estrènyer el cinturó, no!, al revés, no hauràs de fer aquelles grans despeses financeres que havies de pagar i que pensaves “el meu fill seguirà pagant aquesta hipoteca”, però aquests diners com que no el ficaràs en finançament d’aquesta mena, estalvi encobert, etc., els estaràs gastant en coses del dia a dia. Perquè ens estàvem gastant tant entre el cotxe i la hipoteca que ens estàvem oblidant que el dia a dia és el que ens dona la felicitat.

La solució per a les empreses turístiques no és baixar despeses sense pensar en les conseqüències... la típica reacció de reduir el pressupost!, que encara que és una solució eficaç a curt termini, pot comprometre la competitivitat de l’empresa. Tampoc és el moment de baixar preus. És el moment de replantejar-se si la nostra oferta de producte és l’adequada, si som expenedors de llits o venedors de felicitat, parodiant a un conegut professional del sector, si estem dirigint-nos a la butxaca “psicològica” adequada.

El negoci que no ho decideix li acaba passant que es fica a la butxaca que no toca.

Això de canviar les coses de butxaca és una molt bona cosa per la crisi, perquè en aquest moment que diem que es passen diners d’immobiliària i cotxes a altres despeses més de diari, serà molt important que les empreses tinguin prou vista per posicionar-se adequadament en la percepció dels clients. D’això és el que les empreses se n’han d’anar donant compte.

Veiem alguns exemples, per entendre el concepte de les butxaques:

Les ulleres les pagàvem de la butxaca salut, llavors ens en compràvem unes, ara les paguem de la butxaca complement de moda i ja ens diuen 2x1.. i comencem a tenir-ne moltes.

Els patins eren un joguet, ara s’estan venent com un mitjà de transport.

El DVD és un CD on hi cap el doble de capacitat, o sigui seria un tema informàtic, ens el posen en una caixa de vídeo i ja diem que no és un CD, ara és un DVD, que és un electrodomèstic. Ja no el paguem de la partida informàtica sinó que el paguem de la partida electrodomèstic, és a dir com si fos el televisor, etc.

La pantalla plana té la posen a la secció d’informàtica, això és un monitor, té la posen al costat del vídeos i les teles, això és una tele plana, però si és un monitor! No!! No t’equivoquis! Perquè mentalment paguen les coses de diferents llocs.

L’actimel si l’arriben a posar al costat dels iogurts, tu diries això és un yog’s, un dan’up, és un iogurt líquid, te’l treuen d’allà i te’l posen en una nevera blava, a una mica de distància i tu què dius? Això deu ser una cosa boníssima perquè té una nevera per a ell sol, és salut.

Un restaurant, ha de pensar si dóna de menjar o si és oci o si és una prèvia abans d’anar a no sé on o si és relacions socials o si és negoci.

Gimnasos, hi ha qui hi va per salut, qui hi va per estètica (beauty), i qui hi va per oci. Hi ha gimnasos en el que hi ha nois i noies en el mateix gimnàs, n’hi ha que només són noies, n’hi ha que només són nois, n’hi ha que veus un anunci amb un paio musculós, n’hi ha que veus un anunci amb una noia guapa o un noi guapo i n’hi ha que veus uns paios prenent-se un cafè, i això és un anunci d’un gimnàs?, doncs sí, perquè cada negoci ha de decidir de quina butxaca arreplega els diners.

Aquestes butxaques són les que l’empresa ha de dir de quina vol espigolar.

Els nens!, gastem el mateix en nens però ara en menys nens, volem tenir menys nens per poder-los-hi donar tot, tenim molts diners pels nens. La partida nens és molt rica!.

Per exemple l’adsl, en el passat hi havia empreses com ya.com, wanadoo, que deien preu i minuts, preu i minuts què vol dir? telèfon, i la gent deia això ho pago de la butxaca telèfon. En canvi telefònica va dir no!, va començar a fer anuncis amb joves una mica freekies informàtics, eren dos nens que cada anunci era nen jugant, nen estudiant, nen fent amics, nen lligant, nen fent jocs per xarxa, o sigui nen, nen, nen. Llavors, el nen el demanava als pares, fins i tot un anunci deia si el teu fill no te l’ha demanat és una morsa. Què va passar? De cop telefònica, que cobrava molt més car que les altres companyies, va començar a vendre ADSL a tort i a dret, i les altres empreses contraatacaven: que sóc la meitat de barat, que sóc el doble de ràpid, ja! Però a tu t’ho pago de la factura telèfon i a l’altre li pago del nen. I el nen és ric.

El mòbil del nen és partida telèfon i comunicació? Nooo!, és partida avi. Als nens els pares li donen 15 euros i s’ha acabat el saldo, però i l’avi quan li va el net i li diu: avi dóna’m saldo per trucar-te, l’avi diu: per trucar-me a mi? Quant més saldo millor, que això vol dir que em trucaràs molt, després el nen s’ho gasta en qualsevol però l’avi gasta 20 o 30 euros, perquè, és clar, si el nen no em truca... que és el millor moment del dia... Clar, això la companyia de telèfon ho ha de saber perquè aquí allò important és que algú altre et pugui donar saldo, no el titular de la línea sinó l’avi.

Això es traspassa a totes les empreses, totes les empreses han de saber d‘on arreplegar els diners, perquè si no ho decideixen estan a la partida tradicional i aquestes partides ja estan molt esgotades, hem d’anar a partides d’allò que dèiem coses de felicitat, relacions socials, oci, hobby, bricolatge.

Hem de pensar què estem oferint realment, és la manera d’aprofitar-se d’aquests diners que vindran d’automòbil i immobiliària cap a la resta de butxaques que tenim les persones.

Què ha passat? Ens hem adormit sobre els llorers? No tothom! Algunes empreses han fet els deures prèviament, mentre d’altres han estat passivament recollint guanys. Tant per uns com pels altres, si saben veure-ho, ha arribat el moment de les oportunitats. Ben segur que barrina des de fa temps algun canvi o renovació per a la seva empresa. Doncs no s’hi pensi més, decideixi’s i faci-ho.